Sant Jordi du al buirac
un manat d’estrelles. El drac,
inofensiu,
no empaita les donzelles.
És abril, i tot riu.
Al camp,
tremolen les roselles.
Les lletres i les roses
llancen el seu reclam
festives i joioses.
Tórtora
Ve cada dia a posar-se a la barana del meu balcó, i parrupeja melangiosa. Potser enyora el company perdut, o en busca un? Diuen que les tórtores s’aparellen una sola vegada, o sigui que són fidels. Sota seu, els geranis floreixen luxuriosos. Som temps de primavera, el temps dels enamorats i els enamoraments.
A l’alba,
se’n desperta el desig
de viure intensament. Volar
com els ocells. I riure
com només riuen els infants
que no tenen passat
que els emgavanya.
A la posta,
s’adorm el meu desig
entre el roig i el morat
amb què el sol moribund
s’embolcalla.
L’enyorança és una mala consellera. Guarneix el passat amb vels acolorits. Magnifica els records brillants. I dissimula els foscos. Però el passat mai no va ser un Edèn sinó que fou un espai reblert de clarobscurs.
Març s’acomiada amb ramades de pluja,
riuen els sembrats.
La font entona un càntic de plenitud triomfal.
El vent de garbí ha deixat buides les platges,
de sorra i de turisme desbocat.
Sentint la pluja rere la finestra
em sento riu, i font, camp sembrat
i toll on beu l’ocell assedegat.
Remember
Avui, el meu pensament s’omple de llum.
La pluja, aquest dies, ha amarat els camps,
i els rius s’afanyen corrent avall.
Reneix la natura del son hivernal.
Tu ja no ho ets. Però totes les coses
que vas estimar tant
perduren.
El teu record s’ha endolcit amb els anys.
(Quadre pintat per Miquel Barrobés)